El centre, una organització que acull

El centre, una organització que acull

Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."

View more PowerPoint from Neus Lorenzo

Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull." — Presentation Transcript

• 1. El centre, una organització que aprèn Neus Lorenzo Galés [email_address] @NewsNeus 2011, Hospitalet de Llobregat “ Where imagination plays, learning happens” On regna la imaginació, es produeix aprenentatge.
• 2.
• 3. La societat ha canviat, l l’alumnat també... Un privilegi Una oportunitat Un deure Una imposició Una alternativa a la formació on-line ???
• 4. Diversitat: - Característica universal del individu vista a la llum del conjunt. -És una realitat biològica, social, cultural... -És una percepció subjectiva. -És una riquesa objectiva. -Minusvalies físiques, psíquiques i/o motrius Necessitats educatives especials, específiques, individuals: -Situació sòcioeconòmica desfavorida -Transtorns de conducta i/o personalitat -Situació carencial per nova incorporació al Sistema Educatiu -Situació de risc i/o marginació -Sobredotació -Situació d’especial vulnerabilitat ( permanent o transitòries) Diversitat: evolució d’un concepte -Diversitat afectivo-sexual...
• 5. L’atenció a la diversitat és un principi didàctic que cal utilitzar en benefici de l’individu i del grup: Intercanvi i treball per parelles... Tasques de rol, en grup cooperatiu... Projectes col·laboratius, de suport mutu... Avaluació entre iguals, reflexió sobre la pràctica... Objectiu: atenció a la diversitat L’atenció a la diversitat només és real quan diversifiquem l’acció educativa Continguts, objectius, metodologies, activitats, materials... Font: Adaptació de Francesco Tonucci
• 6. Àmbits d’actuació preferent Marc Legal i suport normatiu Objectiu: inclusió, cohesió, convivència Diversitat cultural: Projecte lingüístic plurilingüe (PELE…) Projecte d’Immersió (normalització) Pla d’acollida Projecte internacional (Comenius…) Plans d’acció d’Entorn, de Lectura...) Diversitat individual: Pla d’Acció Tutorial (PAT) Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD) Pla d’Atenció Individualitzada Metodologia: flexibilitat, autonomia, canvi Diversitat d’aptituds i capacitats... Diversitat de necessitats de l’alumnat i les famílies... Diversitat d'interessos i expectatives... Diversitat afectiva-sexual… Diversitat en les demandes de la societat… LOE. TÍTULO PRELIMINAR, CAPÍTULO I Principios y fines de la educación, Artículo 1. Principios. e) La flexibilidad para adecuar la educación a la diversidad de aptitudes, intereses, expectativas y necesidades del alumnado, así como a los cambios que experimentan el alumnado y la sociedad. Diversitat de context: Projecte educatiu de centre Desenvolupament curricular del centre Pla de Millora, estratègic, d’autonomia… Pla de convivència Projectes Didàctics Propis
• 7. Principis de la Unió Europea: la diversitat, una riquesa compartida Identitat: Basar el sentiment d’identitat en la diversitat lingüística i cultural constitueix un potent antídot contra el fanatisme Construcció de comunitat: Educar en un model d’identitat basat en la diversitat ha de conèixer les dificultats, i emfatitzar les avantatges Respecte mutu: La construcció europea és un procés de responsabilitat compartida: es basa en el reconeixement de la universalitat de valors morals comuns i la diversitat de les expressions culturals per a defensar-los.
• 8. Visions contradictòries Societat del Consum Societat de la Diversitat Reduir les diferències Avançar en tecnologia Buscar medis i Recursos Valorar les diferències Aportar Qualitat de Vida Aprofitar medis i recursos Tirania de la “normalitat” vers l’homogenització Respecte les persones i les necessitats “excepcionals” Minusvalua Deficiència Malaltia Diversitat Diferència Salut
• 9. Marc normatiu de l’ensenyament ARTICLE 21. DRETS I DEURES EN L'ÀMBIT DE L'EDUCACIÓ Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets. Les mares i els pares tenen garantit, d'acord amb els principis establerts per l'article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d'acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d'accés en condicions d'igualtat i a la qualitat de l'ensenyament. L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d'ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d'acord amb el que estableixen les lleis. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendada per la ciutadania el 18 de juny de 2006: http://www.parlament.cat/porteso/estatut/eac_ca_20061116.pdf públic, garantiste igualtat, qualitat família: religió i moral ensenyament laic finançament concertat qualitat, igualtat gratuït. obligatori FP i permanent ajuts per l’equitat estudis superiors NEE, suport participació comunitat educativa
• 10. Planificar la gestió del currículum per comopetències individuals “ Planificar no significa saber quina decisió prendrè demà, sinó quina decisió he de prendre avui per aconseguir allò que vull per a demà” (Peter Drucker) Objectius: missió estructural, visió contextual, acció descentralitzada
• 11. L’alumne és el centre de la sessió? - Pensem l’activitat més habitual a l’aula... Les seves prioritats ... els ha aportat algun coneixement nou? ... els ha permès emprendre accions amb autonomia i empreneduria? ... els ha permès reflexionar el món i descobrir diverses realitats? ... els ha permès descobrir les pròpies possibilitats de futur?
• 12. Hem de canviar el punt de vista, per descobrir noves realitats CUZCO: El repte de les actituds Cal passar dels “dubtes corporatius” als “reptes compartits”.
• 13. Motivació i rapidesa d’aprenentatge Ràpid Lent Motivat Desmotivat + ràpid + motivat - ràpid - motivat - ràpid + motivat + ràpid - motivat
• 14. Dos d’aquests alumnes tenen dificultats en activitats d’educació física Dos d’aquests alumnes tenen bona lletra i són aplicats a classe Dos d’aquests alumnes són ràpids en solucionar problemes pràctics Punt de partida Qui és qui? Com ho saps? Què significa? Quins indicadors has fet servir?? Ex. 1:
• 15. Un d’aquests docents té dificultats en dominar la classe Un d’aquests docents té dificultats per relacionar-se amb l’alumnat Un d’aquests docents mostra experiència i domini de l’aula Punt de partida Quina opinió t’has format? Quina sensació has tingut? Quina reacció et produeix? Què proposaries per millorar-ho? Ex. 2:
• 16. Nouvinguts: Cal ser conscients de les dificultats... Font: “ Encuestas CEMIRA. Director Tomás Calvo Buezas.”
• 17. Comparación de España con otros países europeos Eurobarómetro 1997: 15 países (N = 16.154), España (N = 1.000) 56 47 49 37 47 30 38 44 39 29 41 33 31 32 23 15,7 0 20 40 60 80 100 Bélgica Alemania Austria España Luxemburgo Francia Gran Bretaña Media Unión Europea Dinamarca Suecia Holanda Grecia Italia Portugal Irlanda Media Univ. Esp 2008 ... i dels riscos de marginació Font: Encuestas CEMIRA. Director Tomás Calvo Buezas. Percentatge d’alumnat d’acord amb la següent proposició: “ Els immigrants, de grups minoritaris molt diferents, mai podran ser acceptats plenament com membres de la societat del nostre país”
• 18. ... i dels riscos de marginació Percentatge d’alumnat d’acord amb la següent proposició: “ Els immigrants que no pertanyen a la Unió Europea, però que estan legalment establerts, tenen els mateixos drets que els nacionals” Font: Encuestas CEMIRA. Director Tomás Calvo Buezas.
• 19. Fuente: Instituto Nacional de Estadística (INE), 2008. La població estrangera a l’estat espanyol En deu anys: quasi sextuplicat!
• 20. Societat i diversitat Respostes educatives Compensatoris - Discapacitats (NEE) - NE suport nouvinguts - Sobre capacitats (dotats) - Discriminació (gènere, sexe) - Risc de marginació Específics Recursos Aprofitar la gestió d’aula les metodologies i les TAC Organitzatius - Acció tutorial: opcions diverses - Equips docents: coordinació... - Treball en grup: entre iguals... - Estimulació individual (dotats) - Acció de seguiment i avaluació Diversitat Individualitats
• 21. (Resultats relacionats amb la immigració) Equitat en el sistema: millora de la segona generació http://www.pisa.oecd.org/findDocument/0,2350,en_32252351_32235731_1_119669_1_1_1,00.html http://www.pisa.oecd.org/pages/0,2966,en_32252351_32235907_1_1_1_1_1,00.html Resultats similars Resultats d’evolució positiva Resultats d’evolució negativa
• 22. Diversitat: Tractar, atendre o gestionar? El concepte de GESTIÓ de la diversitat parteix dels acords de Salamanca: GESTIONAR LA REALITAT “ la discapacitat com un fenomen humà universal, i no pas com un tret diferenciador d’una minoria social per la qual calgui fer polítiques especials”( 1994) Està als principis bàsics de la LEC : …” la cohesió social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom… ( 2009).
• 23. PIB i resultats PISA http://www.pisa.oecd.org/findDocument/0,2350,en_32252351_32235731_1_119669_1_1_1,00.html http://www.pisa.oecd.org/pages/0,2966,en_32252351_32235907_1_1_1_1_1,00.html Millorar el resultats acadèmics i educatius: Qüestió de resultats? Objectius: missió estructural, visió contextual, acció descentralitzada Més riquesa = millor resultat ? resultast d e s p e s a P I B
• 24. L’organització que aprèn fa Transferència de coneixements, processos i valors Model recursiu: - Cal crear un discurs comú i progressar en la consciència de l’aprenentatge conjunt. - Cal dedicació centrada en la pràctica comparada i la millora contínua - Cal la implicació i coresponsabilitat i la participació de tots APRENENTATGE ORGANITZACIONAL APRENENTATGE PROFESSIONAL (Aprenentatge docent) APRENENETATGE DE L’ALUMNAT
• 25. Les organitzacions que aprenen Elements significatius : Autonomia contextualitzada Avaluació per a la presa de decisions Integració participativa Elements dinamitzadors: Finalitats amb tendències Estructures flexibles Difusió dels canvis La direcció i el lideratge Les funcions organitzatives Determinar les finalitats : Fixar cap on hem d’anar, la imatge - objectiu. Diagnosticar : Conèixer la realitat i els seus problemes. Executar : Posar en marxa les tasques. Avaluar : Saber què ha passat en relació a les propostes METODOLOGIA DE L’APRENENTATGE I EL CANVI ORGANITZACIONAL
• 26. Indicadors 2020 EU Cinc objectius estratègics d’avaluació de la EU 2020 : 75 % de la població de 20-64 ha d’estar treballant. 3% del PDI de la EU s’ha d’invertir en R&D. El "20/20/20" clima/energia/polució s’ha d’aconseguir. L’abandonament prematur escolar ha de reduir-se 10% i un 40% del jovent ha de tenir estudis PostObligatoria. 20 mil·lions menys de gent en risc de pobresa. Ref: http:// europa . eu / rapid / pressReleasesAction .do? reference =IP/10/225& format =HTML& aged =0& lg =es& guiLanguage =en
• 27. Els fonaments psicopedagògics Plantejaments constructivistes Construcció cognitiva I.M. : ment ètica ment participativa ment creativa ment sintètica ment disciplinada Adaptat de: LES 5 MENTS DEL FUTUR (H.Gardner ) Competència emocional: - Coneixement de les pròpies emocions - Capacitat de controlar-les. - Capacitat d’automotivar-se Reconeixement de les emocions alienes - Control de les relacions Adaptat de: L’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (inter & intra personal) MacLean (1952) Ausubel Freire … A. Significatiu Kilpatrick Projectes Nunan Tasques Decroly C. Interès Freinet Racons Ferrer i Guardia Montessori Asher (TPR) … A. Actiu Vigotsky Zona ZDP Wilkins Bastides J. Piaget J. Dewey S. Papert Kohlberg Kieran Egan A. Seqüènciat
• 28. Aprendre a descobrir i participar és un hàbit... Podeu veure la cara de l’home? Sabers Habilitats Actituds ser/estar
• 29. Les mirades conjuntes… El retrat d’un home vell... O un parella i un gos?
• 30. Qui recorda quan estava aprenent a… ? ...Retallar...? ...Anar en bicicleta...? ...Llegir...? … Aprenent a fer arrels quadrades? … Xiular...? … Ballar...? Cal canviar les estratègies d’ensenyament i adaptar-les als processos d’aprenentatge … Afavorim a l’aula models eficaços per estimular aprenentatges i activitats significatives, útils, lúdiques, emocionals, socials i col·lectives...? Una estratèrgia didàctica Continuitat Significatius i útils Intensitat Lúdics i emocionals Interacció Socials i col·lectius
• 31.
• 32. Tècniques de planificació Seqüència d’actuacions: Anàlisi de dades (finalitat, context, necessitats) Establiment d’objectius concrets i prioritats Previsió de conseqüències en la presa de decisions -Programació i concreció d’actuacions -Execució i gestió Avaluació i seguiment de processos i resultats Supervisió i control
• 33. Cada abundància té la seva mancança Comprensió (inter-acció) Context (intra-acció) Recollir dades Integrar informació Construir coneixements Créixer en valors Identificar Analitzar Sintetitzar Transferir Reflexionar Dades Informació Coneixement Saviesa Temps
• 34. Reflexió situacional: avaluar, com i per què? Gestionar la diversitat és no és tractar igual el què és diferent, sinó oferir l’oportunitat de descobrir les pròpies possibilitats de demostra-ho. Per tal de ser justos amb tothom,tots fareu la mateixa prova: pujar dalt de l’arbre
• 35.
• 36. Font: Núria Alart, 2010 La llengua, un aprenentatge integral Transcendència Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… MUSICAL Sensibilitat als patrons lògics i les classificacions. LOGICOMATEMÀTICA Habilitats expressives i comprensives vers el l’oralitat i l’escritura LINGÜÍSTICA Reconeixement, i manipulació d’espais i grafies. VISUALESPACIAL Autoestima, resilència i automotivació. INTRAPERSONAL Control corporal de moviments per a l’articulació, el la manipulació d’estris CINESTÈSICACORPORAL Empatia per percebre i comprendre als altres INTERPERSONAL Capacitat d’identificació dels llenguatges naturals i de l’entorn NATURALISTA
• 37. Estratègies d’aprenentatge, comunicació i cognició GROC , VERMELL , BLAU , TARONJA, VERMELL , VERD , MORAT , TARONJA NEGRE , VERMELL , BLAU, VERD , TARONJA , MARRON , GROC , NEGRE Intenteu dir els colors d’aquests mots (no heu de llegir les paraules).
• 38. Per què costa tant? L’hemisferi dret del nostre cervell intenta dir el color que veiem, L’hemisferi esquerre s’encaparra en llegir les paraules. Les diferents habilitats d’aprenentatge activen diverses parts del cervell. Els mecanismes necessaris per llegir un text, identificar el tema, distingir les idees principals de les accessòries i recordar els trets més significatius s’han d’adquirir, desenvolupar i automatitzar amb la pràctica.
• 39. Diferències generacionals en LA GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT -sequenciada -controlable -segura -fiable -privada -llibre, diari... -fraccionada -simple -assequible -divertida -compartia facebook, twitter...
• 40. Planificació curricular per competències, el canvi de mirada Els indis americans no veien els velams dels vaixells espanyols fins que estaven a la platja… Els mancava experiència prèvia, el referent cognitiu i cultural, la construcció mental d’aquesta realitat. Planificar per tasques: -Anglès: Reading corner... -Català: Fer una Biblioteca d’aula... -Francès: Accedir a un logiciel d’Internet … Planificar per objectius: -Incorporar les lleng. d’origen i familiar -Superar el monolingüisme: Assolir el domini d’almenys una tercera llengua curricular -Vertebrar la societat en la llengua de formació i d’integració social.
• 41. Les Competències Claus Ocupacionals (McLelland, 1970’s) http://web.mit.edu/reeng/www/hrpd/reports/grc-rep/grc-rep.html (Harvard, mentor de Daniel Goleman) Fonts: Informe Delors 1999; Objectiu: formar ciutadans competents La Competència (a Catalunya) “ Per competència s'entén la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements ( sabers ), les habilitats ( procediments ) i els trets de personalitat adquirits ( valors i actituds ).” Catalunya: Resolució de 29 de maig de 2001,que dóna instruccions per a l’organització i funcionament dels centres L’escola inclusiva: Construïm coneixements i comunitats Definicions comuns a la UE (2001-2005): Pro-activitat Posar en pràctica Funcionalitat Amb un objectiu concret Contextualitzacio En situacions diverses Transversalitat De forma integrada Meta-coneixement Aptitud, actitud, habilitat how To know and with others to be with oneself
• 42. Competències comunicatives, metodològiques, personals i de convivència per a ciutadants plurilingües i interculturals DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil
• 43. Desenvolupament de competències Habilitats Competències Capacitats Hàbits Actituds Coneixements Estratègies Iniciativa Potencialitats Aptituds Destreses
• 44. Integrar les llesgües: Llengua d’estudi o estudi de llengua? DELS CONTINGUTS A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1 2 3 4 n - Lèxic - Gramàtica - Ortografia - Fonètica - Tipologia de Textos - Parlar - Escoltar - Llegir - Escriure - Conversar - Expressar-se - Dialogar - Interactuar - Conviure Estratègies plurilíngües: Transferència, analogia, comparació... Integració DISCIPLINARI INTERDISCIPLINARI ÀMBIT COMÚ METADISCIPLINARI
• 45. Transferència competencial en el món acadèmic i laboral Interdependència entre aprenentatges Model del doble iceberg de la competència transversal Els nous aprenentatges ajuden a consolidar els anteriors i obren nous espais de reflexió i autonomia personal Adaptat de Cummings, 1986 (i Vicent Pascual) Trets superficials Cb1 Cb2 Competència evident Competència transversal Learnings Competència subjacent comuna Cb3
• 46. Les metacompetències, una constant de l’aprenentatge... Progressió de Phibonacci o número àureo
• 47. Estadis d’aprenentatge Comprendre : raonar, argumentar, extreure conclusions i solucionar problemes Opinar : valorar i avaluar, jutjar, decidir, tenir esperit crític, escollir Crear : innovar, inventar, tenir empreneduria i iniciativa, actuar amb autonomia Participar : col·laborar, treballar en equip, ajudar els altres
• 48. El coneixement -I- fruit de Deu, de l’home i del món El llenguatge ens delata: L’alumnat s’ha de llaurar un futur… Aquest alumne s’està torçant … Sense tutor creixen asilvestrats … La ciència es nodreix d’estudi, que dóna els seus fruits ... El Paradigma hortícola/recolector: conflicte entre la norma i la transgressió Antiguitat Apple-Logo Arbre de sciència, Ramon Llull, 1296 Berthold Furtmeyer: Baum des Todes und des Lebens, 1481
• 49. El coneixement -II- l’exercici del cervell El llenguatge ens delata: ‘ Mens sana in corpore sano’ Qui no exercita el cervell , perd potencialitats … ‘ La letra con sangre entra’… Cal fer l'esforç cada dia... Si no es practica , s’oblida… Qui fa els deures, millora la pràctica ... El Paradigma biològic /gimnàstic: aprenentatge mecaniciste Positivismne
• 50. El coneixement -III- una adquisició individual El llenguatge ens delata: Aquest alumne té molta capacitat … Els nois no arriben al nivell, s’ha de baixar nivells … Els hem de donar continguts significatius... Treu insuficient en moltes matèries … Queda molta matèria sense donar... El Paradigma individualista /receptor Formalisme
• 51. El coneixement -IV- la connexió entre les xarxes El llenguatge ens delata: Aquest alumne no es relaciona … Cal dissenyar itineraris diferenciats… Fem treball col·laboratiu, comunicatiu, conjunt … Pensar és fer connexions de causa i efecte … Hem d’ accedir a la informació El Paradigma de tràfic / interactiu Modernitat Xarxes socials: Twitter 2009
• 52. La qualitat en educació Onze factors per a l’eficàcia escolar (Sammons, Hillman i Mortimore, 1995): Lideratge compartit Visió i metes compartides Un clima d’aprenentatge Èmfasi en l’ensenyament i l’aprenentatge Altes expectatives Reforç positiu Control del progrés Drets i responsabilitats dels alumnes Propòsits de l’ensenyament Una organització de l’aprenentatge Col·laboració casa-centre
• 53. Font: M.Mar Lluelles WEBQUEST http://www. xtec .cat/ recursos / webquests / http:// webquest . xtec .cat/ enlla / http:// webquest . xtec .cat/ WebCaceres /index. htm http://www. xtec .cat/~ mlluelle / caceres / vf /index.html CACERES
• 54. FORMACIÓ http:// www. xtec .cat/ formaciotic / dvdformacio /materials/td82. htm http://www. xtec .cat/ formacio / aules _ obertes / aprofundiment . htm http://www. webquestcat .cat/ http://www. xtec .cat/ formaciotic / dvdformacio /materials/td109. htm
• 55. Necessitem un relleu generacional competent per al món del treball per a seguir aprenent al llarg de la vida en situacions de canvi...
• 56. Necessitem ciutadants implicats i responsables per a la convivència, amb competències per a compartir la vida en situacions complexes
• 57. El futur és a les nostres mans Cerquem la veritat, la saviesa, la convivència amb els altres, la complicitat del jovent, la justícia i l’equitat per un futur compartit millor per a tothom....
• 58. El centre, una organització que aprèn Neus Lorenzo Galés [email_address] @NewsNeus 2011, Hospitalet de Llobregat Gestionar la diversitat és no és tractar igual el què és diferent, sinó oferir l’oportunitat de descobrir les pròpies possibilitats de demostra-ho.